Neruda, els gats, el verí i la revolta

Pablo Neruda és el poeta xilè per excel·lència. Una personalitat sens dubte peculiar i interessant, tant viva com morta. Fa uns mesos van tornar a exhumar el seu cadàver: van descobrir restes de verí, del mateix verí que van trobar al cadàver del president Frei Montalvo (un cop mort Allende, el president que quedava viu). Primers dies de dictadura militar. El Estadio Nacional ple d'estudiants, músics, sindicalistes, periodistes... gent que molestava. Com es veu que molestaven un Premi Nobel comunista i un president demòcrata.  D'això parlava ahir amb una amiga xilena, veient una exposició sobre grans muralistes mexicans (Rivera, Siqueiros...), artistes i comunistes. El títol de la mostra? La Exposición Pendiente. S'havia d'exposar a Mèxic. L'havia comissariat Neruda i Allende anava a inaugurar.la. Era setembre del 1973. Ni un ni l'altre van anar. Els militars van trencar el seu país. Mèxic, solidari sempre, no la va obrir. Esperant. L'exposició s'ha inaugurat ara, més de 40 anys després, a un Santiago tranquil.

I com la vida és plena de 'causalitats', pel matí m'havia comprat una postal amb un poema del mestre, "Oda al gato".

El hombre quiere ser pescado y pájaro,

la serpiente quisiera tener alas, 

el perro es un león desorientado,

el ingeniero quiere ser poeta,

la mosca estudia para golondrina,

el poeta trata de imitar a la mosca,

pero EL GATO

quiere ser sólo gato

y todo gato es gato

desde bigote a cola,

desde presentimiento a rata viva,

desde la noche hasta sus ojos de oro. 

I vaig desitjar SER GAT i ser jo, feliç, orgullosa, autèntica, tranquil·la... "desde el presentimiento a rata viva, desde la noche hasta los ojos de oro". 

Diuen que el verí va accelerar la seva mort (estava malalt de càncer en aquell moment i era molt gran)... els idiotes celebrarien que havien guanyat... i avui, jo, escrivint aquest poema, estimant-lo, i vosaltres llegint-lo, els contradiem. Avui, inaugurant l'exposició que ell va preparar i quan la visiten mil.lers de xilens, viu.  

Acabem de fer la revolta: en Neruda viu.